Juan Motilla: “La implantació dels ODS en el comerç local atén un sentir de responsabilitat, és a dir, estem compromesos i intentem deixar un món millor a les generacions que venen darrere de nosaltres” 

Són moltes les novetats en els últims mesos, sens dubte, estem vivint un moment de canvi. Noves incorporacions, l’activació dels bons de comerç en alguns municipis, la posada en marxa de la campanya de conscienciació i el compromís del comerç local amb els ODS, són alguns dels temes sobre els quals ens parla Juan Motilla, president de la Unió Gremial. Sense oblidar, l’actualitat del moment i les mesures adoptades pel govern per a la reducció de la despesa d’energia en els comerços.

1.- Quin és el nivell de treball actual de Unió Gremial, després de les últimes incorporacions?

Aquests dies estem immersos en l’execució dels bons de comerç que ha posat en marxa la Diputació d’Alacant, als pobles de Benissa, Teulada Moraira i Pedreguer. Per a nosaltres és molt important posar en valor que el compte de resultats de la Unió Gremial quan acabem l’execució d’aquests programes serà zero, perquè considerem que el nostre suport i servei ha de ser allà on se’ns necessite. Hem d’estar amb les nostres associacions i amb el nostre comerç local.

El sistema de targetes moneder o targetes precargadas té com a particularitat que qualsevol comerç que tinga un TPV o datáfono pot cobrar al moment. A més, es poden fer compres xicotetes sense la necessitat de gastar tots els diners. Amb aquesta iniciativa, qualsevol comerç, siga de la grandària que siga o la facturació que tinga, els clients poden des de canviar un electrodomèstic, fins a comprar el pa, un filet o el que necessites i gastar aqueixos diners de manera fraccionada. D’altra banda, agrair a la Diputació d’Alacant, tant al senyor Carlos Mazón com a Sebastián Cañadas, l’interés i la sensibilitat per haver posat en marxa aquests bons al consum que tanta falta feia.

2.- Cada any, es llança una campanya de conscienciació, aquesta vegada, sota l’eslògan “Cada vegada que compres tries el món que vols”, sona molt poètic, què té aquesta campanya d’especial?

Enguany hem comptat amb la inestimable col·laboració de la jove dissenyadora *Macarena Blanco per a generar una campanya que tinga a veure amb els objectius del desenvolupament sostenible. Per a això s’han triat diferents oficis i s’ha posat en valor l’artesania i les persones que ho realitzen. El resultat ha sigut un disseny amb un tracte exquisit, personal, en certa manera, únic i artesà.

“Cada vegada que compres tries el món que vols” és un eslògan encertadíssim perquè és una xicoteta realitat. Si volem comerç local hem de comprar en el comerç local, si volem un altre tipus de comerç on la conciliació familiar no tinga rellevància ja sabem on comprar. Si volem que el relleu generacional no es produïsca ja sabem on comprar, i si volem que l’ocupació de qualitat no estiga en la nostra societat, ja sabem on tenim anar. En el comerç local parlem de conciliació, de relleu, d’ocupació, parlem de campanya solidària i parlem d’objectius de desenvolupament sostenible que és primordial com a element diferenciador i de responsabilitat.

3.- Quin és el nivell de compromís del comerç local amb els ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible)?

La implantació dels ODS en el comerç local atén un sentir de responsabilitat, és a dir, estem compromesos i intentem deixar un món millor a les generacions que venen darrere de nosaltres. Indubtablement té un cost econòmic que els comerços locals estan assumint, no vaig agafar les grans cadenes de distribució on no volen sentir parlar de l’envàs retornable, únicament el canal Horeca és el que està oferint aquest servei. Per a nosaltres és important i és un element de diferenciació atendre aquesta crida de responsabilitat que amb tant d’interés la societat ens demanda.

4.- Està d’actualitat les mesures adoptades per a la reducció de la despesa energètica, quina és la teua opinió sobre aquest tema?

Entenem que són necessàries les mesures adoptades pel govern per a la reducció de la despesa d’energia en els comerços. Entenem que la societat espanyola ha de contribuir amb el seu xicotet granet d’arena perquè tot això no ens afecte d’una manera important. Tanmateix he de dir, que la reducció de l’ús d’electricitat, de gas o les mesures relacionades amb les temperatures i l’ús de les portes en els locals, d’entrada, són unes mesures una mica cridaneres. Cal tindre en compte de quina manera el comerç local pot ajudar. Amb el preu de la llum en aquests últims mesos, qualsevol comerç que mire la factura, ja té en la seua ment el seu pla d’estalvi energètic. Es tracta de posar negre sobre blanc i apuntar feia unes mesures una mica més estrictes o generalistes. Indubtablement s’ha de posar un ordre i marcar una línia.

Des de Unió Gremial demanem que si hem de gastar diners que hi haja ajudes específiques.Ha d’haver-hi un aclaramiento de la normativa, si hem de posar portes automàtiques, o si amb un moll val, o si hem de fer obres, siga el que siga, que ens donen suport una mica. Si l’aplicació de la normativa suposa un cost afegit caldria tirar una mà.

D’altra banda, el comerç local no sol tindre teulada a dalt per a posar plaques solars amb la qual cosa per ací no podem aportar. El que sí que podem fer, és reduir el consum baixant una mica la temperatura, complint la normativa dels nostres treballadors i aconseguint que continuen sent uns locals de compra confortables, on l’experiència de compra no siga anar a suar.

És important com a idea, tindre un pla d’estalvi energètic personalitzat on cada comerç segons les seues característiques pot establir un pla propi. Ben basat en l’ús de llums, en l’aire condicionat o qualsevol altre recurs, l’important és que cadascun tinga el seu pla a mesura.

5.- Hi ha qüestions molt contaminants i “poc sostenibles” com els horaris de repartiment i els productes que es reparteixen a “baix cost”. Sobre aquest tema, hem sentit a Juan Motilla queixar-se en repetides ocasions, què pots dir sobre aquest tema?

Això ja ho venim denunciant des de fa un parell d’anys. No pot ser que estiguem tots optimitzant l’energia i estrenyent-nos el cinturó quan les grans cadenes de distribució i venda en línia estan utilitzant litres de gasolina i recursos públics per a repartir coses insignificants. És clar que el comerç en línia està en auge, però no tot l’esforç s’ha de realitzar des del comerç local. Per exemple, hauria d’estar limitat el gramatge dels lliuraments perquè siga raonable, no és gens raonable, que un litre de llet coste 4 litres de gasoil per a portar-ho a un lloc. No pot ser que el finançament de l’estat d’aqueixos 20 cèntims de litre de gasoil, que tots paguem, faça que els ports d’aquestes multinacionals de repartiment siguen pràcticament gratuïts.

6.- La Unió Gremial fa realitat el somni del xicotet comerç de tindre una patronal a la qual dirigir-se, és important el tema de la representativitat que realitza la federació respecte al comerç de proximitat, què opines d’això?

Les administracions constantment ens mesuren per a saber el nombre de socis i el nivell de representativitat. La UG està creixent exponencialment, som pràcticament 120 associacions i 10.000 socis, amb això hem aconseguit que les forces estiguen més igualades. Cal tindre en compte que els socis i associacions han de mirar a les seues patronals de referència per a veure realment com és la defensa del comerç local i de proximitat que cadascun duu a terme, ja que hi ha unes diferència molt grans d’unes patronals a unes altres.

A nosaltres ens agrada incloure en les nostres associacions a les indústries i el comerç perquè són un ens únic en molts pobles i ciutats, no obstant això, els interessos no són iguals. Hi ha diferència, per la qual cosa has de mirar cap amunt i fer la lectura, no en clau política, sinó en clau de comerç. Qui t’està defensant dels interessos?, qui s’està posant en l’observatori de comerç de la Comunitat Valenciana per a la baralla pels festius i els dies aperturables? Perquè si fora per les grans superfícies nosaltres estaríem a la vora de la desaparició.

El creixement dels grans supermercats a nivell comarcal és imparable i el creixement dels supermercats en model de franquícia en punts de venda menors de 300 metres per a poder obrir els diumenges és insostenible. Ells utilitzen totes les eines i nosaltres hem de saber on estem situats, quines són les nostres patronals de referència i què és el que volem defensar. Que no ens diguen que tot és comerç local, perquè és mentida. Una de les proves la tenim al poble del Perelló, on s’aprova la zona d’afluència turística amb el suport de l’altra patronal de comerç de la Comunitat Valenciana. Això és increïble, quan realment un dels nostres cavalls de batalla són les zones d’afluència turística. Nosaltres demanem que almenys es prenguen mesures o es consensue amb les associacions locals, que tant les del Perelló com Sueca es van posar en contra. Això és només un xicotet exemple de com han d’igualar-se les forces en l’Observatori de Comerç de la Comunitat Valenciana que van perdre les votacions per un marge de 17 a 4. És important saber que aquest partit està falsejat, les forces no són igualitàries.

També ens costa molt entrar en ciutats perquè està fet així per a deixar-nos fora. En el Consell Local del Comerç d’Alacant, per exemple, no se’ns consulta, no se’ns diu, quan en realitat som majoritaris. Clarament se’ns tanquen moltes portes que políticament se’ns han d’obrir, perquè això no va de política, va de comerç.